Una trajectòria centenària

 

A la segona meitat del segle XIX, i com a conseqüència de la conscienciació social i política de que els malalts mentals havien de ser tractats amb major dignitat, sorgeixen iniciatives privades en tot l’estat espanyol, però amb major intensitat a Catalunya, per donar resposta a la carència de serveis públics adequats per a fer front a aquesta necessitat. Els governs centrals n’eren tan conscients que a l'any 1875 apareix un decret pel qual els manicomis privats estaven obligats a auxiliar l’assistència pública que, mitjançant pagament concertat a través de les Juntes Provincials (Diputacions) i Municipals, es faria càrrec del cost del seu tractament.

En aquest context sorgeix, a finals del segle XIX, el Manicomi de Reus per iniciativa del Dr. Emili Briansó i d’altres promotors reusencs que van aportar el capital necessari per a la seva construcció, constituint-se com a societat anònima per a aconseguir-ho.

En Lluís Domènech i Montaner, amic del Sr. Pau Font de Rubinat - primer president del Consell d’Administració del Manicomi de Reus - va ser l’arquitecte seleccionat per a desenvolupar el conjunt arquitectònic, seguint els criteris assistencials més avançats d’Europa.

Al 1910 el Manicomi de Reus va canviar el seu nom pel d’Institut Pere Mata, en record del metge Pere Mata i Fontanet que va ser alcalde de Reus, diputat, secretari de les Corts i catedràtic de Toxicologia a Madrid, essent el primer a introduir l’ensenyament de la Psiquiatria a la Universitat.

Durant la Mancomunitat de Catalunya, l’Institut Pere Mata va tenir una participació molt activa en l’elaboració de la Comarcalització de la Psiquiatria de Catalunya, obrint tres dispensaris psiquiàtrics a la província, situats a Tarragona, a Reus i a Tortosa. D’aquella època destaquen psiquiatres com Emili Mira i López -director consultor-, Vilaseca, Tosquelles, Solanes, Sauret, Alier, Abelló, Briansó -director, entre d’altres.

La Guerra Civil va suposar l’evacuació dels malalts psiquiàtrics, convertint-se en hospital de sang, per atendre ferits republicans del front de l’Ebre. Acabada la Guerra va tornar a recuperar la seva activitat psiquiàtrica originària.

El 1967 sorgeix al Consell d’Administració de l’Institut Pere Mata una nova manera d’entendre l’assistència psiquiàtrica, amb un enfocament més comunitari, fruit del qual dos membres del Consell d’Administració, el Sr. Ramon Vilella i el Sr. Francesc Mateu, van contractar al Dr. Tosquelles per iniciar el procés de canvi. Com a conseqüència, i d’acord amb la Diputació de Tarragona, es va crear la sectorització psiquiàtrica i es van establir els primers dispensaris psiquiàtrics a Tarragona, Reus i Tortosa, enfocant l’assistència amb els criteris de la psicoteràpia institucional, la llavor de la qual estava ja present a l’època de la Mancomunitat Catalana. Posteriorment, el 1984, es va ampliar la xarxa assistencial a Amposta, Móra d’Ebre, Valls i el Vendrell.

 

L’any 1993 es va firmar el conveni amb la Universitat mitjançant el qual l’Institut Pere Mata passa a ser Hospital Universitari. L'any següent, amb l’aprovació del Pla de Salut Mental de Catalunya, i coincidint amb el traspàs de la Gerència de l’Institut Pere Mata del Sr. Ramon Vilella al Sr. Joan Amigó, es va portar a terme la modernització i actualització dels espais físics comunitaris i hospitalaris. També Es va iniciar el pla de reconversió de l’Hospital Universitari.

Actualment l’Institut Pere Mata participa activament en el Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya que, entre altres coses, impulsa la integració de la salut mental en la xarxa sanitària especialitzada i amb la plena implicació de l’atenció primària de salut.